Tema 1. LA TERRA . ELS OCEANS I ELS CONTINENTS
1. ELS OCEANS
1. DEFINICIÓ
Un oceà (del grec Ωκεανός, Okeanós, el nom del déu mitològic Oceà) és una gran massa d'aigua salada que, en la seva totalitat, cobreix prop del 71%
de la superfície de la Terra (o una àrea de 361 milions de quilòmetres
quadrats). Els oceans són, per tant, el principal component de la hidrosfera.
Gairebé la meitat de l'aigua marina o oceànica del món té
una profunditat de 3.000 metres.
La salinitat mitjana dels oceans és
d'aproximadament 35 parts per mil (3,5%).
2. EL NOM DELS OCEANS
Encara que es divideixen arbitràriament en oceans
separats, aquestes aigües conformen una massa d'aigua salada global i
interconnectada; un oceà global o mundial.
Les divisions oceàniques es defineixen pels continents, pels arxipèlags o per altres criteris. Les divisions oceàniques
són:
- l'oceà Atlàntic
- l'oceà Índic
- l'oceà Pacífic
- l'oceà Àrtic
- l'oceà Antàrtic
Les regions més petites dels oceans es coneixen com a mars,
golfs, badies
i estrets.
Existeixen altres masses d'aigua salada sobre la
superfície de la Terra, però, que són envoltades per terra, i per tant no estan
connectades amb l'oceà mundial o global, com per exemple la mar Càspia, la mar d'Aral i el Gran Llac Salat.
La mar Mediterrània és
gairebé un oceà discret, connectat amb l'oceà global per mitjà de l'estret de Gibraltar i, de
fet, durant algunes èpoques geològiques antigues, el moviment del continent africà va tancar l'estret i això separà la Mediterrània de
l'oceà global. La mar Negra està connectada a la mar Mediterrània per mitjà del
Bòsfor, però aquest és un canal natural que travessa una
porció de roca continental i no pas un pis oceànic com és el cas de l'estret de
Gibraltar.
3. LOCALITZACIÓ DELS OCEANS
Oceà Atlàntic
L'oceà Atlàntic es troba entre el continent americà i Eurafrasia, un terme que designa Europa,
l'Àfrica i l'Àsia com una sola entitat. La Terra es compon de cinc oceans que
formen un sol cos d'aigua salada, sent els límits entre ells sovint arbitraris,
la qual cosa dóna lloc a certa controvèrsia (cas dels límits entre els oceans
Atlàntic i Àrtic, en especial[4]) i l'Atlàntic no n'és una excepció. Els oceans
Atlàntic i Pacífic són els dos únics que estan en contacte amb els altres
quatre.
Oceà Pacífic
El Pacífic es troba dividit en Pacífic Nord i Pacífic
Sud. S'estén uns 15.500 km des del mar de Bering, al nord de l'Àrtic, fins als marges gelats de l'Antàrtida (el mar de Ross) al Sud; el Pacífic ateny la seva màxima amplitud
E-O aproximadament a 5 graus de latitud Nord, on s'estén per uns
19.800 km, des d'Indonèsia fins a la costa de Colòmbia. El límit occidental de l'oceà se situa sovint a l'estret de Malacca.
Oceà Índic
L'oceà Índic banya el sud de l'Àsia i separa Àfrica i Austràlia. Està limitat al nord pel sud
de l'Àsia, a l'oest per la península Aràbiga i l'Àfrica, a l'est per la península de Malacca, les illes de la Sonda i Austràlia, i al sud per l'Antàrtida.
Oceà Àrtic
Pràcticament envoltat de terra, la línia de costa que
l'encercla és de 45.390 km. i està rodejat de les masses terrestres d'Europa,
Àsia, Amèrica del Nord i Grenlàndia i un bon nombre d'illes. Està connectat a l'oceà Pacífic per l'estret de Bering i a l'Atlàntic pel mar de Grenlàndia i el mar de Labrador.
Oceà Antàrtic
L'oceà Antàrtic inclou el Corrent Circumpolar Antàrtic
(que circula al voltant de l'Antàrtida), el Mar d'Amundsen, el Mar de Bellingshausen,
parts del Passatge de Drake, el Mar de Ross, el Mar de Cooperació, el Mar de Cosmonautes, una
part petita del Mar de Scotia, i el Mar de Weddell. La seva àrea total comprèn 20.327.000
quilòmetres quadrats.
4. ELS MOVIMENTS DE L’AIGUA
L'onatge
Rarament l'aigua marina es troba quieta, sinó que es mou
per ones, marees o corrents. Les ones són causades pel
vent que bufa sobre la superfície de l'aigua. L'alçada d'una ona ve donada per
la velocitat del vent. L'ona més alta registrada ha esta de 64 metres,
encara que generalment són molt més baixes. Les ones tenen un paper fonamental
en la formació de les costes.
Tsunamis
Els tsunamis són un tipus d'ona que no té el seu origen
en el vent sinó en els terratrèmols o en l'erupció de volcans submarins. Desplacen grans quantitats
d'aigua amb gran rapidesa modificant la superfície del mar i creant ones que
s'allunyen de la zona del terratrèmol o del volcà. Arriben a viatjar a 750
Km/h. A mar obert provoquen un danys mínims, perquè tenen poca alçada (menys
d'1 metre). En aigües poc profundes disminueix la seva velocitat augmentant la
seva alçada fins els 10 metres o més i sovint causen danys catastròfics al
arribar a la costa.
Els corrents
De tots els corrents possibles els més coneguts són els superficials.
Alguns duen noms populars: Corrent
del Golf, corrent de Humboldt, corrent de Kuroshio,...Històricament han tingut
gran importància en l'exploració dels oceans i continuen tenint una gran
influència en el clima.
Hi ha corrents càlids que atemperen les costes de terres que serien més
fredes de no existir (per exemple el
corrent del Golf, que endolceix les costes de les Illes Britàniques i el nord
d'Europa). I corrents freds com el de Humbold i el de la costa de Califòrnia.
La direcció dels corrents superficials va canviant segons la velocitat a
causa de la rotació de la Terra.. A l'hemisferi nord es desvia cap a la dreta i
a l'hemisferi sud cap a l'esquerra.
Els corrents marins i altres dades importants es poden consultar en centres
especialitzats.
Les marees
L'acció combinada del Sol i la Lluna provoca les marees, els efectes de les
quals són particularment visibles a les costes.
La variació del nivell de l'aigua en els ports oceànics obliga a amarrar
els vaixells segons un sistema especial, que permeti els seu desplaçament en el
sentit vertical. Amb les barques que es treuen a la platja també cal prendre
precaucions.
En certs indrets el desplaçament per platges eixutes en baixamar pot ser
molt perillós quan puja la marea. La velocitat de l'aigua és, a vegades,
considerable.
Des del punt de vista biològic, les zones afectades pel canvi de nivell de
les aigües constitueixen hàbitats molt particulars, on hi viuen espècies ben
adaptades: mangles,
crancs, ...
Els vents
Tot i que queden englobats dins de l'oceanografia meteorològica el vents no
formen part estricta dels oceans. En la pràctica és impossible estudiar-los per
separat. La seva influència mútua és considerable.
Els vents són els responsables directes de moltes menes d'ones i d'aguns
corrents marins. També actuen sobre els icebergs i en determinen, parcialment,
el seus moviments.
En les primeres èpoques d'exploració, navegant a vela, estudiar i anotar
els vents dominants fou capital. En èpoques posteriors, a partir de
l'experiència de molts capitans es publicaren els anomenades "Pilot
Charts", que permeteren optimitzar les rutes principals (seguint la ruta
més ràpida, que es traçava a partir dels vents probables i que no
era-generalment- la més curta).
La navegació comercial a vela va cessar, pràcticament, abans de la Primera
Guerra Mundial. En l'actualitat hi ha nombrosos navegants i moltes regates.
2. ELS CONTINENTS
1. DEFINICIÓ
Els continents són masses de
terra llargues, contínues i discretes, idealment separades per cossos d'aigua.
No obstant això, alguns dels continents s'identifiquen per convenció i no pels
criteris de separació física per aigua, com és el cas dels continents d'Europa,
Àsia i Àfrica. Per altra banda en incloure les illes oceàniques properes i les plataformes continentals, la definició convencional dels continents no es limita a les masses contínues. Per exemple, les illes Britàniques són part d'Europa i Grenlàndia és a Amèrica. Dels set continents que, per convenció, existeixen, només l'Antàrtida i Oceania (o, més aviat, l'illa continental d'Austràlia) són continents separats que compleixen tots els criteris.
Les illes s'agrupen amb el continent físicament més proper, tot i que no coincideixi amb la seva pertinença política (per exemples les Illes Canàries serien part del continent africà malgrat ser part d'Espanya). En el cas d'Oceania i Àsia, moltes illes s'adscriuen a un o un altre per convenció quan hi ha dubtes fronterers . De fet Oceania és un conjunt d'illes, ja que l'única terra emergida contínua estricta és Austràlia.
L'Àsia i l'Àfrica són units per l'istme de Suez, mentre que l'Amèrica del Nord i l'Amèrica del Sud són units per l'istme de Panamà. Aquests istmes són molt estrets en comparació amb la massa continental adjacent i en l'actualitat són creuats per canals artificials (el canal de Suez i el canal de Panamà, respectivament), separant així, las masses de terra, i per tant podrien ser considerats com a continents separats complint tots els criteris geològics.
La divisió de la massa de terra d'Euràsia en els continents d'Europa i Àsia, és una convenció anòmala històrica sense cap fonament físic i geogràfic. La separació es manté per raons culturals i històriques, i per tant, geològicament, Euràsia es considera un sol continent, i és el model que s'utilitza a Rússia.
2. NOMBRE DE CONTINENTS
Hi ha diferents models per
diferenciar els continents:http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/77/Continental_models.gif
Atès que definició de continent és convencional i
no pas el resultat d'un criteri específic, existeixen diferents models per
classificar-los:
A la Península
Ibèrica, Llatinoamèrica
i alguns atles
del Canadà, s'utilitza el model
de cinc continents (o sis, incloent-hi l'Antàrtida):
A la major part de l'Europa Occidental, i al món
angloparlant, s'utilitza el
model de sis continents (o set, incloent-hi l'Antàrtida), dividint el
continent americà en dos continents. Per tant els continents d'aquest model són
els següents.
A l'Europa
Oriental (especialment a Rússia) i al Japó s'utilitza un model de
sis continents, en què Europa i Àsia formen un sol continent (Euràsia), i Amèrica es
divideix en dos continents.
Si es tingués en compte l'absència de separació per
oceans (supercontinent),
els continents serien: Euràsia, Àfrica (separada artificialment de l'anterior),
Amèrica del Sud (separada artificialment de l'Amèrica del Nord), Oceania i
l'Antàrtida.
- POBLACIÓ
Els humans es troben distribuïts entre els diferents
continents de la següent forma.
Comparativa de l'àrea i la població
Continent
|
Àrea (km²)
|
Població aproximada
2008 |
Percentatge
de població |
Densitat
Habitants per km² |
43,810,000
|
3,879,000,000
|
60%
|
86.70
|
|
30,370,000
|
922,011,000
|
14%
|
29.30
|
|
24,490,000
|
528,720,588
|
8%
|
21.0
|
|
17,840,000
|
382,000,000
|
6%
|
20.8
|
|
13,720,000
|
1,000
|
0.00002%
|
0.00007
|
|
10,180,000
|
731,000,000
|
11%
|
69.7
|
|
8,500,000
|
32,000,000
|
0.5%
|
3.5
|
4. PUNTS CULMINANTS
A l'Àsia es troba el pic més alt del planeta, l'Everest, però també la
totalitat dels 14 cims de més de 8.000
metres i totes les muntanyes de més de 7000 metres (vegeu llistat de les muntanyes més altes del món.).
La gran majoria de les grans muntanyes es troben a les serralades de l'Himàlaia i del Karakoram, a les regions
frontereres entre l'Índia, la
Xina, el Pakistan
i el Nepal.
El relleu sud-americà és determinat per la serralada dels
Andes situada al llarg de
la costa est i seguint un traçat longitudinal de nord a sud que s'acostuma a
subdividir en tres grans conjunts (septentrional, central i austral) amb l'Aconcagua com a punt
culminant (la muntanya més alta del planeta que no és a l'Àsia). El punt
culminant d'Amèrica del Nord és el mont McKinley (o Denali),
situat a Alaska.
El punt més alt del continent africà és el Kilimanjaro, un volcà apagat que es troba a
la Gran
Vall del Rift.
A Europa les grans muntanyes són als Alps, amb el Mont Blanc com a punt
culminant, i al Caucas on se situaria el
punt més elevat del continent, l'Elbrús, un antic volcà.
A l'Antàrtida
la gran serralada del continent són les muntanyes Transantàrtiques. Però el punt culminant es troba a
la Serralada
del Sentinella, al Massís Vinson.
A Oceania
les grans elevacions es troben a l'illa de Nova Guinea amb el pic
anomenat Puncak Jaya com a punt
culminant. També hi ha muntanyes que superen els 3.000 metres a l'illa del Sud de Nova Zelanda.
Els continents amb el
seu punt més elevat.
|
|||
Continent
|
Estat
|
Punt culminant
|
Altitud
(metres) |
8.848
|
|||
6.960
|
|||
Mont
McKinley
(Denali) |
6.194
|
||
5.895
|
|||
5.642
|
|||
4.897
|
|||
4.884
|
|||
5. ESPERANÇA DE VIDA
Continent
|
Esperança de vida (anys)
|
75
|
|
75
|
|
74
|
|
67,5
|
|
52
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada