TEMA 2
1.
Divisió política dels continents.
2.
Principals països
i capitals.
3.
El treball de recerca com eina de treball
4.
L’organització política de les societats
1. DIVISIÓ POLÍTICA DELS CONTINENTS
Com ja sabem els continents són grans extensions de terra. A la Terra existeixen
6 continents : Àsia Àfrica, Amèrica, Oceania i Europa. Cadascun d'ells està
dividit en països.
El sentit de pertinença és un tret comú en la societat. Els grups humans
organitzen i utilitzen l'espai d'acord amb la seva cultura; per administrar-se
i viure amb ordre delimiten l’espai per mitjà de fronteres.
A l'establiment de les fronteres, se l’anomena divisió política. En la majoria dels casos, es defineix per enfrontaments armats o per acords pacífics amb la finalitat de determinar la extensió dels territoris, incloent les extensions continentals i marítimes
Existeixen dos tipus de fronteres: les naturals i les artificials. Les primeres es refereixen a l'ús d'un element de la naturalesa com un riu, un mar o una muntanya perquè serveixi com a límit. Les segones són línies imaginàries traçades segons el sistema de coordenades geogràfiques. Ambdues s'utilitzen per delimitar als països.
Les divisions territorials al món no sempre han estat les mateixes. Es transformen d'acord amb els successos històrics, polítics i/o econòmics. Aquests, de vegades ocorren en molt poc temps; per exemple, en els darrers anys, Europa ha estat l'escenari de múltiples canvis territorials, com els casos de Txèquia, Iugoslàvia i la Unió Soviètica.
A l'establiment de les fronteres, se l’anomena divisió política. En la majoria dels casos, es defineix per enfrontaments armats o per acords pacífics amb la finalitat de determinar la extensió dels territoris, incloent les extensions continentals i marítimes
Existeixen dos tipus de fronteres: les naturals i les artificials. Les primeres es refereixen a l'ús d'un element de la naturalesa com un riu, un mar o una muntanya perquè serveixi com a límit. Les segones són línies imaginàries traçades segons el sistema de coordenades geogràfiques. Ambdues s'utilitzen per delimitar als països.
Les divisions territorials al món no sempre han estat les mateixes. Es transformen d'acord amb els successos històrics, polítics i/o econòmics. Aquests, de vegades ocorren en molt poc temps; per exemple, en els darrers anys, Europa ha estat l'escenari de múltiples canvis territorials, com els casos de Txèquia, Iugoslàvia i la Unió Soviètica.
Les fronteres no només separen territoris, sinó que moltes vegades
propicien la convivència de grups amb marcades diferències ètniques sota un
mateix govern i una forçada identitat
nacional. En altres casos, poden dividir una societat amb forts llaços de unió,
com religió, llengua i costums, en
traçar una frontera enmig de les seves vides, com va ocórrer a Alemanya amb el
mur de Berlin al final de la Segona
Guerra Mundial; a Bolívia, amb la frontera que divideix als grups aimares i
quechues que convivien en pau; els ewes de l’Africa occidental, pobles separats
per fronteres arbitràries, quan els unien les seves mateixes tradicions.
Al provocar forts conflictes
territorials tard o d'hora es manifesten conflictes socials que poden
desembocar en guerres.
2. PRINCIPALS PAÏSOS I CAPITALS
Activitats:
Localitza en el s mapes països, capitals, rius, serralades, muntanyes, mars
i oceans...
3. EL
TREBALL DE RECERCA COM EINA D’APRENENTATGE
Utilitzarem la xarxa Internet i els programes de presentació de
diapositives i processador de textos per realitzar un treball sobre geografia
política i física dels set continents ( Àfrica,
Asia, Amèrica nord, Amèrica sud, Europa, Oceania, Antàrtida) seguint el següent índex:
a)
Divisió política
b)
Ubicació o localització ( fronteres i latitud/longitud)
c)
Extensió
d)
Població i demografia
e)
Economia
f)
Llengües
g)
Monedes
4.
ESTRUCTURA
POLÍTICA DE L'ESTAT
A) Divisió de poders:
La
teoria de la separació de poders va ser elaborada al segle XVIII, durant la
Il·lustració i van participar de la seva creació autors, com John Locke, Jean-Jacques Rousseau i Montesquieu,
encara que aquest últim va ser el pensador fonamental per definir el terme i la
seva estructura.
Segons
la visió il·lustrada, l'Estat existeix amb la finalitat de protegir a l'home
d'altres homes. L'home, llavors, sacrifica una completa llibertat per la
seguretat de no ser afectat en el seu dret a la vida, la integritat, la
llibertat i la propietat. No obstant això, l'existència d'aquest Estat no
garanteix la defensa dels drets de la persona. En efecte, moltes vegades l'home
es troba protegit contra altres homes, més no contra el propi Estat, el qual
podria oprimir-ho impunement mitjançant les facultats coercitives que li ha
atorgat la pròpia col·lectivitat.
Els tres poders clàssics:
·
El poder legislatiu és un dels tres
poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament
amb el poder executiu i el poder
judicial). El poder legislatiu sovint recau sobre una assemblea de
representants anomenada cos legislatiu. El terme legislatura és
refereix al període de vigència d'un cos legislatiu.
·
Poder
executiu: En la doctrina de la separació de poders, l'executiu és
la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar la llei, i de
treballar en els assumptes diaris de l'estat. La figura prominent de
facto de l'executiu és el cap de govern.
L'executiu és anomenat " l'administració " en els sistemes
presidencialistes o "el govern" en els sistemes
parlamentaris.
El cap de govern dels sistemes
presidencialistes (anomenat "president")
té més independència de la branca legislativa, ja que, a diferència dels sistemes parlamentaris, no és elegit
pel parlament pel partit o la coalició amb més seients, sinó que és elegit
directament pel poble per sufragi. A més, el president és alhora el cap
d'Estat.
·
Poder
judicial: Està constituït pels jutges o magistrats. La funció principal del poder judicial és
resoldre les disputes legals, i a alguns països, té la responsabilitat de donar
la interpretació oficial de les lleis o la constitució.
Usualment la branca judicial està representada per una Cort Suprema de Justícia
o Tribunal Suprem de Justícia. Els jutges i magistrats no estan sotmesos a
ordres ni mandats de cap mena en les seves decisions, només estan sotmesos a
allò que diuen les lleis, i no tenen llibertat per jutjar fora del marge de la
llei.
Els jutges i magistrats no són elegits pel poble en les democràcies
representatives però sí en la democràcia presidencialista dels EE UU.
El quart i cinquè poder
En la política
actual es parla del quart i cinquè poder. Amb el nom de quart poder es designa a la premsa,
en al·lusió a l'extraordinària influència que aquesta exerceix, més encara amb l’arribada dels poderosos mitjans
de comunicació: TV, ràdio, Internet, etc.
La intervenció econòmica del govern es considera com a cinquè poder
Històricament la relació del poder amb l'economia ha estat molt estreta, sobretot amb el mercantilisme de l'Edat Moderna, però des de l'Edat Contemporània poden definir-se quatre postures, explicitades sobretot a partir de l'enfrontament a la crisi de 1929:
§ El liberalisme, remodelat com a neoliberalisme (ideologia dominant de la globalització especialment des de la caiguda del Mur de Berlín) propugna un estat mínim o subsidiari restringit a garantir les condicions perquè pugui funcionar el mercat lliure.
§ El comunisme, desenvolupat en la Unió Soviètica i els països socialistes que propugnen el control total de l'economia per l’Estat amb l'apropiació dels mitjans de producció i la imposició de la planificació econòmica.
§ Els feixismes van desenvolupar una intervenció econòmica paternalista i centralitzadora que pot definir-se com a corporativisme
Històricament la relació del poder amb l'economia ha estat molt estreta, sobretot amb el mercantilisme de l'Edat Moderna, però des de l'Edat Contemporània poden definir-se quatre postures, explicitades sobretot a partir de l'enfrontament a la crisi de 1929:
§ El liberalisme, remodelat com a neoliberalisme (ideologia dominant de la globalització especialment des de la caiguda del Mur de Berlín) propugna un estat mínim o subsidiari restringit a garantir les condicions perquè pugui funcionar el mercat lliure.
§ El comunisme, desenvolupat en la Unió Soviètica i els països socialistes que propugnen el control total de l'economia per l’Estat amb l'apropiació dels mitjans de producció i la imposició de la planificació econòmica.
§ Els feixismes van desenvolupar una intervenció econòmica paternalista i centralitzadora que pot definir-se com a corporativisme
§ L'Estat Social, d'inspiració socialdemòcrata i keynesiana que confia en la capacitat
redistributiva dels impostos progressius, la despesa pública i la planificació
indicativa, així com l'existència d'un sector públic que controli els sectors
estratègics (armament, energia, transports...) i orienti l'economia cap al sector privat.
La recent crisi financera de 2008 ha suposat un replantejament del paper de l'Estat en l'economia de mercat, que posa en qüestió la relació entre capitalisme i democràcia que en el període anterior havien arribat a considerar-se termes identificables.
Segons una altra possible visió, el cinquè poder es refereix a Internet com a superació dels mitjans de comunicació tradicionals, i les possibilitats d'organització social en xarxa -especialment la Blogosfera, les Wikis i tot el denominat Web 2.0- que queden fora del control per part de l'Estat i dels mitjans de comunicació massius privats tradicionals i seria exercit per la societat per si mateixa: Periodistes, universitaris, militants d'associacions, lectors de diaris, oïdors de radis, teleespectadors, usuaris d'Internet, tots s'uneixen per forjar un arma col·lectiva de debat i d'acció democràtica.
B) Conceptes bàsics
Constitució: La
Constitució reflecteix les normes que regulen el govern i garanteix els drets
individuals i col·lectius dels ciutadans i ciutadanes de l'estat.
Sobirania
nacional: Indica que el poder resideix en mans de tots els
ciutadans i ciutadanes que siguin més grans de 18 anys, independentment del
lloc de residència, sempre que tinguin la nacionalitat.
Monarquia
parlamentària: El cap d'Estat és el rei, que és el
símbol de l'estat. Les funcions bàsiques del rei són de representació dins del
país i en les relacions internacionals.
Sufragi
universal: consisteix en el dret
al vot
de tota la població adulta d'un Estat, independentment de
la seva raça, sexe, creences o condició social.
Monarquia
absoluta: La monarquia absoluta és aquell
sistema de govern basat en el principi de què el sobirà (rei, emperador, tsar,...) ostenta el poder
polític absolut.
República: Forma
de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d'Estat no és hereditari
ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular, directa o indirecta.
Democràcia: Doctrina
política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels
governants.
Dictadura: Forma
política en la qual el poder es
concentra entorn a la figura d'un sol individu (dictador), generalment a
través de la consolidació d'un govern de facto. Es
caracteritza per una absència de divisió de poders, una inclinació a exercitar
arbitràriament el comandament en benefici de la minoria que la recolza, la
inexistència de cap consentiment per part
dels governats i la impossibilitat que a través d'un procediment institucionalitzat l'oposició arribi al poder.
